10 extensions de Firefox per a ser productiu

01.adblock plus
Adblock Plus Bloquea anuncios y emergentes, para una navegación más tranquila, con menos distracciones.
02.noscript NoScript Bloquea todo tipo de scripts. Es una manera un tanto radical de navegar, pero a veces (a menudo) la uso como complemento de la anterior para ver solo lo esencial. Muy configurable.
03.gutil
Gutil! Puerta de entrada a las 6 cosas que uso de Google (¡de más de 60 disponibles!?
04.Table2Clipboard Table2Clipboard Una maravilla para capturar tablas o parte de las tablas que encuentras en alguna página. Puedes copiarlas directamente a la hoja de cálculo.
05.Translator
Translator Imprescindible para completar mi deficiente inglés o para entender otros idiomas.
06.diccionarios Diccionarios Uso tres, catalán, castellano e inglés.Útiles para pulir un poco los texto y no cometer tantas faltas de ortografía.
07.echofon
Echofon Es mi cliente de Twitter, siempre activo en un rinconcito, imprescindible para trabajar y para procrastinar.

08.Evernote

Evernote web clipper Me encanta el Evernote, imprescindible para mantener más o menos ordenado un montón de documentos y encontrarlos cuando los necesitas.
09.FireFTP
FireFTP Un cliente de FTP, sencillo y eficiente para controlar los Moodle y los WordPress que administro.
10.screengrab ScreenGrab Una gran herramienta para hacer capturas de pantalla, de todo o de parte, para copiarlos y pegarlos o para generar un archivo de imagen.
Anuncis

Manifest per una xarxa neutral

xarxa neutral

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text MANIFESTEM:

  1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva implementació actual, on la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció de l’origen, el destí, el protocol o el contingut.
  2. Que les empreses, els emprenedors i els usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, assolint una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat actual de la xarxa.
  3. Que tots els usuaris, els emprenedors i les empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serves en condicions d’igualtat portant el concepte de lliure competència fins a uns extrems no coneguts mai.
  4. Que Internet es el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important per als ciutadans i per a les empreses. NO s’ha de posar en risc la seva naturalesa sota cap concepte.
  5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del tràfic i sense afavorir ni perjudicar uns continguts per sobre d’altres.
  6. Que la gestió del tràfic en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha d’afrontar de manera transparent, seguint criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
  7. Que aquesta restricció excepcional del tràfic per part de les operadores no pot esdevenir una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
  8. Que aquesta Xarxa Neutral està amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es doni un privilegi o es degradi el contingut segons la relació comercial amb l’operadora.
  9. Que algunes operadores del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per dirigir-la d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada; la definició de las regles fonamentals del funcionament d’Internet ha de basar-se en l’interès de qui la utilitza, no de qui la proveeixen.
  10. Que la resposta davant aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que els interessos privat puguin de facto dur a terme pràctiques que afectin a les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
  11. Que cal i és urgent instar al Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, per tal de protegir el valor de Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per a això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indisoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que en no tenen res a veure.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita cap debat: els ciutadans i les empreses tenen dret a que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o ajornat en funció del tipus de contingut, del protocol o l’aplicació utilitzada, de l’origen o el destí de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest tràfic es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial el seu contingut podrà ser espiat, traçat, arxivat o analitzat, com a correspondència privada que és en realitat.Europa, i l’Estat Espanyol en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà a canviar el model productiu d’una manera radical i a aprofitar millor la creativitat dels ciutadans.

La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i la innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social, determinant en gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

[Vist a Microsiervos]

WikiLeaks

wikileaks

Fa uns dies el govern nord-americà, en un acte molt poc democràtic, va pressionar a diverses empreses  per tancar el domini principal de WikiLeaks, ara ho ha fet amb el segon, aquest cop registrat sota el domini de primer nivell de Suïssa. Així mateix s’han exercit pressions sobre Amazon y Paypal perquè deixin de donar suport a l’organització.

Si mes no, hi ha unes quantes adreces mirall que encara funcionen i que s’han de difondre per tal de poder mantenir accessibles la nombrosa documentació que ha posat al descobert nombrosos casos d’actes poc honorables en les clavegueres de la democràcia, inclosa la nostra.

També hi ha altres maneres d’ajudar

Nadius Interactius

nadius interactius

El llibre “Nativos Interactivos” és el resultat de l’estudi de camp realitzat sobre onze mil nois i noies de 6 a 18 anys d’arreu de l’estat. És un informe realitzat per Fernando García Fernández, amb el suport de la Universitat de Navarra i que intenta esbrinar quins son els usos que la generació que ara puja, fa de les TIC, en la seva versió extensa: Internet, consoles, TDT, mòbils…

El primer capítol del llibre descriu com és aquesta generació, en el segon i el tercer parla de que fan els joves amb les TIC, que veuen, com les usen i com es comuniquen a través d’elles. Acaba amb unes indicacions útils per als educadors TIC (per a pares, mares, mestres, dinamitzadors…)  que interaccionen amb aquesta franja d’edat.

És un llibre que es llegeix molt bé, d’una mica més de 100 pagines i que de segur que tothom amb fills adolescents en traurà profit de la lectura.

[Nativos Interactivos]

Pekka Himanen, el filòsof dels hackers

Tenim per Barcelona al filosof fines Pekka Himanen del que fa ja anys vaig llegir el llibre  “La ètica del hacker i l’esperit de la era de la informació (en PDF)” i recordo molt clarament la definició del mot hacker, sovint anorreat pels mitjans de comunicació i assimilat al de cracker, persona que comet delictes valen-se de la tecnologia. Aquest aclariment em va desvetllar que darrera aquest concepte hi ha tota una filosofia i forma de veure la vida que ha florit espectacularment en entorns vinculats a la tecnologia i al programari lliure i que sovint contamina, positivament,  aspectes de la vida quotidiana.

El hacker és una persona encuriosida, la seva forma de treballar te molt a veure amb l’artesania (diu Himanen que un fuster també pot ser un hacker), és l’esperit de posar-se reptes i superar-los, d’investigar per mera curiositat intel·lectual. Es treballar en el que un li agrada i no importa el nivell d’austeritat que això impliqui (un hacker pot sobreviure a base de donuts i coca-coles…)

Però on l’ètica pren força és en l’esperit de compartir, de treballar en xarxa, en comunitat, de sumar el teu esforç al d’un altra. La filosofia és clara: jo sumo el treball que faig per gust, al treball que tu fas i aquest al de un altre… i tots plegats fem coses importants i trenquem fronteres. El sistema operatiu GNU-Linux n’és un exemple ben clar. D’altres, potser no tant evidents, són per exemple  la Viquipèdia, on una pila de hackers anònims són capaços de crear i construir plegats, perquè els ve de gust, la més gran enciclopèdia multilingüe mundial. Darrere de Creative Commons hi ha també molta d’aquesta ètica en impulsar la lliure circulació de la informació i del coneixement

Es contraposa a l’ètica protestant del treball considerat com una obligació feixuga i inel.ludible de tot esser humà (treball, ve de tripalium, el jou on els romans lligaven i torturaven als esclaus, és sofriment) i ofereix una alternativa més anarquista, creativa, apassionada i alliberadora de la relació de la persona amb el treball. Contraposa l’academia (en el sentit platònic) al monestir, com a formes de creació i relació obertes o tancades, lúdiques o monòtones, lliures o autoritàries, conceptes molt semblants als del polèmic Eric S. Raymond (La catedral i el basar)

Encara que ja han passat uns anys és molt llegible, hi trobareu també un pròleg del Linus Torvals i un epíleg del Manel Castells.

[La ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació]

Competitivitat digital

Agenda 2020

Agenda 2020

M’arriba (gràcies Pedro) l’informe de la Comissió Europea sobre competitivitat digital “Europe’s Digital Competitiveness Report” amb dades dels 27 països de la UE del 2006 al 2009. Aquest informe s’emmarca en l’agenda 2020 aprovar per la Comissió el març passat i que proposa un seguit d’accions per millorar l’economia social de mercat  per aquesta dècada i en el context de la UE. En l’apartat referit a l’estat espanyol, tot i remarcar alguns aspectes positius, com els avenços en la connectivitat o en la TDT, queda força palès els aspectes en els que malauradament encara estem lluny dels estàndards europeus. Per exemple:

  • La penetració de banda ampla es manté molt per sota de la mitjana. La connectivitat de les llars espanyoles (54%) és 9 punts  més baixa que la mitjana UE, tant per banda ampla com en el total de connexions a Internet. Tot i que aprovem amb nota en quan a qualitat (!?) de les connexions (banda ampla, sense fils…) penso que l’alt cost que tenen les connexions domestiques son un fre important al desenvolupament de la connectivitat domestica.
  • Els ciutadans espanyols no són usuaris freqüents d’Internet. Les accions y la freqüència dels usuaris habituals d’Internet són significativament inferiors a la mitjana de la UE, ocupant el  lloc 20. A més, el 36% de la població encara no ha utilitzat mai Internet (tot i que hi ha una millora important en els darrers anys).
  • L’administració electrònica espanyola està a la mitjana de la UE en quan a disponibilitat i sofisticació però, malgrat això, l’ accés a la banda ampla i l’ús d’Internet,  continuen sent baixos, i això pot afectar el desenvolupament futur de l’administració electrònica pel baix l’ús que en fan els ciutadans i les empreses.
  • Respecte a les empreses, quasi al final de la taula, hi ha una dada preocupant: al 2009 només el 16.3% dels treballadors en actiu tenien assolides les competències d’usuari en l’ús de les TIC (procés de text, Internet…), dada dos punts per sota de la mitjana dels 27 i en retrocés respecte al 2008.

Això indica clarament que els telecentres tenen encara un munt de feina per fer i que s’han d’obrir línies transversals d’adquisició de competències TIC per a la millora de l’empleabilitat i també de posada en valor de l’administració electrònica, associada a l’ús d’Internet com una eina de desenvolupament personal i de facilitació de la vida quotidiana.