Cireres de pastor

Cirerer de Pastor o Arboç - Arbutus Unedo Cirerer de Pastor o Arboç - Arbutus Unedo
Cirerer de Pastor o Arboç - Arbutus Unedo Cirerer de Pastor o Arboç - Arbutus Unedo

[Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, Cirerer de Pastor o Arboç, Arbutus Unedo]

El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa “menjar només un“, per la fama que tenen els fruits d´emborratxar.

Anuncis

Bici-ruta Sant Feliu – Montbaig – Montpedrós

En un dia força lleig però que ha aguantat la pluja fins als 5 minuts d’arribar a casa. El camí te molta aproximació, a l’anada s’ha de creuar St. Boi i a la tornada es bordeja St. Vicenç i s’ha de creuar el polígon industrial de St. Feliu. Entremig una sortida força dura, sobretot després del Montbaig (muntanya on hi ha l’ermita de St. Ramon) hi ha moltes pujades i baixades fortes i pedregoses que t’obliguen a fer peu en alguns moments. La pujada final al Montpedros (on hi ha l’ermita de Sant Antoni) és especialment forta.

Imprescindible portar els frens de la bicicleta ben apunt.

Montbaig-Montpedrós

Podeu veure i descarregar el track aquí

Violència de gènere al Baix Llobregat

Els jutjats del Baix Llobregat han registrat durant el segon trimestre de l’any un total de 513 denúncies per violència contra les dones, 79 més que durant els tres mesos anteriors, han informat avui fonts de l’Observatori del Baix Llobregat.

———-

[La Vanguardia, 29 d’octubre]

Aquí podeu veure l’informe complert (pdf). Al partit judicial de  Sant Feliu es van produir 99 de les 513 denúncies.

Foc i pedra

A sortir de la feina he vist una negror consistent cap a llevant i al poc des de la carretera, la negror a pres tons vermells del fum del foc forestal provinent dels voltants de la muntanya de Sant Ramon, cap a Sant Boi. Com que el camí em porta relativament a prop, he anat veien l’incendi des de distints punts de vista.

Al arribar a Cornellà, han començat a ploure grosses gotes, que just al arribar a casa eren ja tempesta d’estiu amb calamarsa inclosa. Sortosament això sembla que ha apagat el foc

Foc als voltants de Sant Boi

Foc als voltants de Sant Boi

Tempesta d'estiu amb calamarsa

Tempesta d'estiu amb calamarsa

18 ena. Marxa ciclista Ribera del Llobregat

Diumenge varem poder gaudir d’un matí fantàstic, la 18 Marxa, des de Martorell a El Prat, organitzada per Comissions Obreres, ha anat madurant al llarg dels anys. He anat a unes quantes i en aquesta maduració es nota en l’organització, però, sobretot en les ribes del riu. No he pogut fer gaire fotos, la fotografia i la bicicleta costen de compaginar!

Voluntaris atenen la inscripció a Martorell

Voluntaris atenen la inscripció a Martorell

El Jan revisant la bici

El Jan revisant les rodes de la bici, just abans de sortir

La sortida, al Pont del Diable

La sortida, al Pont del Diable

Passarel.la entre El Prat i Cornellà

Passarel.la entre El Prat i Cornellà

Can Comas, punt d'arribada

Can Comas, punt d'arribada

Lluint les samarretes!

Lluint les samarretes!

Fa 15 anys, a la primera que vaig anar, alguns llocs eren una veritable aventura, saltar rieres, passar per aparcaments de fàbriques, per llocs intransitables amb la bicicleta a coll… Les obres de l’Autovia del Baix Llobregat i del TGV, van proporcionar a unes quantes edicions dosis de pols, fang i trams lamentables. Acabàvem a les hores al Parc Nou i alguns anys sota un depriment pont de l’autopista i fa tres anys (crec) ens varem trobar cinc o sis entusiastes al Pont del Diable, sota la pluja.

Aquesta edició, la primera que transcorre quasi enterament pel marge dret del riu, ha estat una sorpresa per la gran recuperació dels camins, les passarel.les de vianants que connecten les dues ribes, la vegetació de ribera reforestada, petita, però que promet. Només queda el tram de Sant Vicenç dels Horts per arreglar i sobretot el marge esquerra (Ai, Sant Feliu!)

Hem gaudit d’uns 24 quilòmetres de bici-ruta fàcil, en un dia assolellat i sense gaire calor. Tot un plaer.

Anar en bicicleta pel Baix Llobregat

A través de La Tafanera m’arriba que a Sant Feliu estem en el grup de cua en quan a carrils-bici. Be, per saber això no cal llegir-ho enlloc, només cal viure a Sant Feliu i sortir un diumenge a fer un vol en bici pel poble i es descobrirà que no solament no n’hi han sinó que estan en un estat pèssim.

Quan treballava a Cornellà molts dies anava a la feina en bicicleta, eren uns 5 quilometres i de Torreblanca a l’Eroski, tot és carril-bici (Sant Joan és una meravella), després a Cornellà la cosa era més complexa i havia de fer alguna filigrana, però no era massa dificultós.

Ara treballo a El Prat, hi han 10 quilometres, també hi aniria en bici, però encara no he trobat un camí raonable per anar-hi. Vull dir sense jugar-me el físic creuant alguna de les 4 vies ràpides que hi ha i sense fer més quilometres dels que calen (vull anar a treballar, no a fer la volta al Baix Llobregat). Primer eren les obres del TGV que ho tenien tot fet un caos, enfangat i els camins rurals tallats, ara que està acabat, molts camins segueixen tallats o impracticables i no hi ha passos segurs per creuar les vies ràpides.

Així que sempre vaig en cotxe, i no en transport públic, perquè tampoc n’hi ha. Vull dir que no n’hi un que no  signifiqui fer varis transbordaments, entrar a Barcelona, fer el doble de quilometres i dedicar quasi bé 2 hores en un trajecte que en cotxe faig en 15 minuts.

Em sembla bé que cada municipi faci la seva guerra (o els seus carrils…), però cal pensar de manera més global ja que la bicicleta és alguna cosa més que una activitat d’esbarjo a  fer amb els nens els dies de festa. Cal connectar el pobles i dissenyar trajectes interurbans segurs per a les bicicletes.

[Font: Bici-vici]