El bé, el mal i la religió

Amb o sense religió, la gent bona pot comportar-se bé i la gent dolenta pot fer el mal, però perquè la gent bona faci el mal cal la religió.

———-
Steven Weinberg, Premi Nobel de Física.

Anuncis

El què preocupa a l’Església

Llegeixo a la plana 3 de Público d’ahir que un tal Miguel, assistent a l’orgia integrista-religiosa del passat diumenge a la plaça Colon de Madrid, que “Amamos incluso a los laicistas radicales“. Haig de dir que aquest “incluso” m’ha deixat ben incomode  pel que té de condescendent i superb.

Però sobretot perquè vol dir també que “podrian no amarlos“, és a dir, odiar-los o en el millor dels casos ignorar-los, que traduït a llenguatge eclesiàstic vol dir estar entre la foguera i la mort social. Una forma de violència molt practicada pel catolicisme fins no fa gaire.

Ara bé, el que s’ha vist i no han dit, és això que el dibuixant Vergara tant bé a retratat i que són les veritables preocupacions d’una jerarquia misògina i malalta.

Lo que le preocupa a la iglesia

La torre del bisbe, versió segle XXI

Aquest matí, ben d’hora, tot era activitat al voltant de la torre que el bisbe de Sant Feliu, s’ha fet i que avui inauguren, segurament amb gran presencia de polítics i gent de “bona nissaga”, uns per fer-se veure en la precampanya i els altres per escalfar-se al caliu del poder religiós. Els primers periodistes se’ls veia posicionant-se.

És la segona torre associada a un bisbe que tenim a Sant Feliu, entre la primera i la segona hi ha més de 800 anys de diferencia, però les dues tenen en comú, l’assentament del poder religiós com a forma de control polític, social i econòmic de la població. En aquells temps pagàvem delmes, ara el delme és una casella a la declaració de la renda i un absurd concordat, la intencionalitat és la mateixa, el poder real i terrenal.

Entre l’una i l’altre hi ha milers de morts i immensos oceans d’abusos, de por i de repressió. Ara ja no s’estila cremar al personal dissident, el control és més subtil, però hi és. L’obsessió malaltissa pel sexe, el trafic de influencies, les lliçons de moral bramades des dels púlpits, són els signes d’una organització dictatorial i decadent, fora de context, però amb la mateixa mala hòstia de sempre.

Ben d'hora hi ha força activitat

Ben d'hora ja hi ha força activitat

Dalt d'un turó, ben vigilats

Dalt d'un turó, la torre de guaita

La brigada de neteja municipal s'afanya

La brigada de neteja municipal s'afanya

A pocs metres bruticia i deixadesa municipal

A pocs metres, brutícia i deixadesa municipal

Sakineh Ashtiani

Sakineh Ashtianies una dona iraniana en la que s’està acarnissant la cúpula teocràtica, misògina i dictatorial de l’Iran, que després de les pressions rebudes va fer marxa enrere en l’execució per lapidació però que ara volen penjar-la a la forca, traient-se de la màniga una suposada acusació d’assassinat del seu marit.

Com podem suposar, un judici just i el respecte a les llibertats i als drets humans brillen per la seva absència. Amnistia Internacional impulsa una segona recollida de signatures per tal de pressionar la govern iranià i mirar d’aturar aquest nou intent de matar a la infortunada Sakineh

Si desitges signar, pots fer-ho en aquest enllaç: Actua, ni forca ni lapidació per la Sakineh