Avui he tingut el privilegi d’assistir al dolç i emotiu homenatge a una persona que ha estimat molt. Ha estimat el seu país i la llengua, ha estimat els nens i la poesia. I tot això ho ha relligat fent de la llengua, la poesia i els nens el seu regal per a tots nosaltres.
I aquí un petit exemple del que ha de ser el treball en xarxa, explicat a nens:
Una forquilla i una cullera,
posen per àrbitre un ganivet,
perquè judiqui qui de les dues
amb les viandes
juga més net.
Diu la forquilla:
“jo, tinc més traça,
que les patates puc aixafar
i tu cullera
de panxa grossa
ni saps xafar-les, ni saps punxar”
Respon la cullera:
“si, esquifida forquilla seca,
que tot et llisca d’entre les dents,
remena l’olla,
punxa la sopa,
veuràs la poca traça que tens”
El ganivet resolt amable:
“si totes dues teniu raó,
el que fa l’una,
no ho pot fer l’altra”
i el jutge queda
com un senyor.
El trobareu al seu llibre “Com el plomissol” Ed. La Galera (1998).
La Mongetera 
Retroenllaç: Cada paraula és un batec de vida! « La Mongetera
m’agrada molt!