Vist al carrer que duu a la Sebastiana, la casa de Pablo Neruda
|
|
|
|
Poesia de Lorca en las paredes de Valparaíso
Respon
Arxiu de la categoria: Xile
Gavines cantaires a Viña del Mar
Festival Internacional de la Canción de Viña del Mar
El tabac et deixa impotent
Més clar no es pot dir…
El tabac et deixa impotent. Aeroport de Santiago de Xile
Cremallera amb protecció divina
Engrandezcan a sus familias
Ahora vamos a entrar en la Sebastiana, casa de Pablo Neruda, así que comportense y engrandezcan a sus familias.
———-
Ahir al sortir de la Sebastiana, la casa de Pablo Neruda, hem hagut d’obrir-nos pas entre una esbulladissa tropa d’adolescents que volien entrar a la casa. El mestre els ha parat i reunit al carrer i els ha fet un discurs, curtet, però que ha calmat els nervis i a permès un entrada ordenada i respectuosa.
¿Crees que podré encontrar una casa así en Valparaíso?
Siento cansancio de Santiago. Quiero hallar en Valparaíso una casita para vivir y escribir tranquilo. Tiene que poseer algunas condiciones. No puede estar ni muy arriba ni muy abajo. Debe de ser solitaria pero no en exceso. Vecinos, ojalá invisibles. No deben verse ni escucharse. Original, pero no incomoda. Muy alada, pero firme. Ni muy grande ni muy chica. Lejos de todo pero cerca de la movilización. Independiente, pero con comercio cerca. Además tiene que ser muy barata. ¿Crees que podré encontrar una casa así en Valparaíso?
|
|
|
|
|
|
Android per a tothom
No tenen padrina
I després diem que la de Sant Feliu no dona la talla de catedral
Revisant i actualitzant símbols
Santiago de Xile es una ciutat plena de símbols, el terrible passat, encara recent reforça molts dels aspectes de la memòria col.lectiva i proposen enfocaments que fan reflexionar. El primer dia, recent baixat de l’avió i abans de submergir-me en la voràgine del congrés vaig poder passejar unes hores pel centre de la ciutat i com no, vaig fer parada obligatòria a La Moneda, seu del govern i del “simbolisme” en majúscules per molts dels que ja tenim uns anys.
Així que plantat davant de l’estàtua del Allende a un costat de la plaça, mentre passava revista a la meva memòria simbòlica i de pas feia fotos, em vaig veure rodejat per un núvol d’escolars uniformats d’uns 12-13 anys que acompanyats pel seu mestre van posar-se al voltant de l’estàtua.
A continuació vaig assistir a una lliçó de història xilena recent: el mestre els va descriure amb pels i senyals, indicant els llocs amb el dit, de com va executar-se el cop d’estat del Pinochet, quines parts del palau varen ser bombardejades, quins elements de l’exercit varen intervenir, de qui era l’Allende. i el govern de la Unitat Popular.. varen ser deu minuts de lliçó magistral a la que els escolar i jo assistirem una mica bocabadats. I un apunt, en cap moment va sortir de la seva boca la paraula “Pinochet” com si en la seva declamació vulgues evitar les paraules malsonants.
Després els estudiants es van dispersar per la plaça com papallones, armats de càmeres fotogràfiques i jo vaig reempendre la revisió dels meus símbols, aquest cop amb una mica més de informació.
|
|
Escales que reciten poemes
Santiago de Chile, Biblioteca Nacional
Fragment del Canto General, de Palo Neruda
La Mongetera 