7,52 del diumenge, enlloc de posar a punt la bicicleta per anar fer un tomb, estic a la porta del meu col·legi electoral: soc suplent del president! A dins un guàrdia urbà encén els llums i revisa tot. Soc el primer en arribar. 7.55 arriba el president (de l’altra taula, grrrr). Posem cara de pringats quan el guàrdia urbà ens fa lliurament oficial de la seu electoral i ens diu que ell volta per allà, que és la seva zona.
Arriba la resta de la gent, total som 16 persones: un president més dos vocals per taula, afegits els suplents primers i segons de cada càrrec (falten un vocal i un suplent). Em manifesto encantat de coneixer el meu president que em retorna a la meva “categoria” de suplent. Fem rotllana quan arriba la funcionaria amb les caixes de instruccions, nombrà els nominats als càrrecs oficials i un suplent segon passa a ser titular. El grup es divideix facialment en dos: sis amb cara de resignats i 10 contenint un somriure per sota el nas. La funcionaria ens diu que els suplents ja podem marxar i que els titular ja poden ocupar la taula.
Marxem entre desitjos de que tot vagi bé per als que es queden, a fora mentre anem cap a casa comentem la sort que em tingut de ser suplents. D’aquí a un parell d’hores, quan vagi a votar, aniré a saludar el meu president.
