El poder de internet

Fa uns anys (pocs), quan havia d’explicar que era això de Internet i quin impacte tenia en la societat moderna, parlava de Chiapas i del conflicte que allà hi ha. Comentava que la ràpida difusió per la xarxa de les massacres que l’exercit mexicà estava perpetrant contra la població indígena va permetre endegar una campanya de pressió mundial per aturar el genocidi.

Més endavant tenim altres exemples: les mobilitzacions antiglobalització a Seattle o les accions posteriors als atemptats del 11-M que van acabar foragitant al PP del govern o recentment Gaza, on Internet ha estat camp de confrontació de partidaris dels palestins i dels israelians.

Als Estat Units hi ha el primer president que ho és pel poder de les xarxes socials i aquest dies estem vivint a l’Iran les mobilitzacions dels joves que son conegudes arreu mitjançant els blocs i les xarxes i que ha posat al descobert l’estafa electoral que ha revalidat Ahmadineyad al poder.

D’això en parla en Manel Castells, en aquest article de La Vanguardia, aparegut el passat dissabte, val la pena llegir-lo. No sabem com serà l’Internet del futur, o si Facebook durarà gaire o si ja està passat allò que diuen de que els blocs estan en declivi. Però tot això és igual, el que realment importa és que el nostre món, gràcies a Internet, ja ha canviat, grans capes de la població han après a comunicar-se i han tastat la llibertat d’opció que suposa consumir i crear informació sense filtres. El joves estan aprenent noves formes de relació i comunicació que sovint salta fronteres, el sentit de pertinença comença a superar els estats-nació, conformant un nou poder, el poder de les Xarxes.

De moment, ni millor ni pitjor, diferent.

 

¡Llega Ana Candela!

Miro embadalit i amb un punt d’enveja, el bloc on el meu amic Juan i seva companya Carmen relaten l’aventura que estant vivint a Cochabamba, Bolívia.

Estant en el tram final de l’adopció de l’Ana Candela i en poques setmanes tornaran a casa seva, a Madrid i finalitzaran més de dos anys de papers, reunions, esperances i desespers. Ara tot això ja queda lluny, esborrat de cop per el lluminós somriure de la seva filla.

Vec al Juan passejar (i babejar, orgullòs) amb la nena de la mà i només puc desitjar-los, de tot cor,  molta, molta felicitat. Ja tenim ganes de que arribi l’Ana Candela i conèixer-la en directe.

 

Generació Ni-Ni

Fa uns dies al llegir un extens article aparegut a El País que plantejava la realitat d’una generació de joves desencantats i desmotivats que NI estudien NI treballen i em va venir al cap una conversa amb dinamitzadors de telecentres d’Astúries sobre la realitat dels joves que desenvolupen una actitud comensalista a casa dels pares.

No recordo qui explicava que les generoses prejubilacions de la mineria asturiana feia entrar molts diners a les famílies, els joves, acostumats a tenir “de tot” queien en l’acomodament de la vida fàcil: no estudiaven i tampoc treballaven. De fet esperaven trobar un treball tant generós com el dels seus pares que els permetés de viure sense fotre brot.

El relat que escoltàvem, prenia cos en forma del pare que aconsellava al seu fill de vint-i-pocs anys no acceptar una feina en un magatzem (escassament pagada, segurament) perquè ell “havia d’aspirar a més” i que mentre “ja estava el seu pare per mantenir-lo”. El dramàtic era que el noi també havia abandonat els estudis i ja portava un parell d’anys lliscant per la vida còmoda que li assegurava el pare a l’espera del manà celestial que tothom li deia que es mereixia.

A tots se’ns venia al cap la situació que esdevindria quan el pare faltés i amb ell, el subsidi estatal. El producte social seria un abellot incapaç de guanyarse la vida. I tot això amb la benedicció dels pares i amb l’ajut de tots nosaltres.

 

Una finestra a l’Òmnia

Des del l’Oficina de Dinamització Comunitària-ODC de la Xarxa Òmnia gestionada per la Fundació Esplai, s’han posat en marxa diverses eines de dinamització virtuals per tal de donar a conèixer i enfortir el treball de la Xarxa i el seu reconeixement.

Una d’aquestes eines ha estat la creació del bloc “Una finestra oberta a la Xarxa Òmnia” amb l’objectiu de compartir el dia a dia de les persones dinamitzadores, els seus reptes, projectes, treball amb la ciutadania… el bloc ha tingut una gran acollida amb més de 700 persones que el segueixen diàriament i que han fet més de 8000 visites a les diferents pàgines, en els quasi 5 mesos de vida.

Ara, aquesta iniciativa es presenta als Premis Blocs de Catalunya 09, en l’apartat de blocs corporatius, amb l’objectiu de cercar la complicitat de totes les persones que “gaudeixen i viuen la xarxa Òmnia”, per tal d’assolir el reconeixement social que aporta aquest premi, que es basa en la votació popular.

Ara és el moment de recolzar aquest treball de renovació, iniciat a principis d’any i que coincideix amb la celebració dels 10 anys de funcionament de la xarxa, pionera a l’estat, encara que la Karma Peiro digui el contrari, en la seva “Una historia por contar“. En puc donar fe personalment: al maig del 1999 jo estava muntant un punt de la Xarxa Òmnia al barri de Bellvitge de l’Hospitalet.

Entre els seus valors poc coneguts, hi ha el d’haver estat model de telecentre amb vocació comunitària i participativa, amb un fort pes de l’acció social de la persona dinamitzadora i allunyat dels models de telecentres entesos com a finestretes de l’administració (última milla). Val a dir que la Red Conecta, que al 2001 impulsà la Fundació, n’és filla directa de l’experiència generada a l’Òmnia, que molts de nosaltres vàrem tenir el privilegi de viure i militar-hi en primera fila.

• Clica per votar per “Una finestra oberta a la Xarxa Òmnia” No te’n estiguis de donar-hi el teu suport, s’ho val!
• Mira i participa també de la Comunitat Òmnia recentment posada en marxa.

 

e-mule

Vist a MujeresTic

 

Vacances i crisi

Avui comencen les vacances escolars

Diari “Público”, 25 de juny 2009, edició Catalunya

 

P2P, bretxa i mandra

Revisant els fòrums del curs de Web 2.0 que estem impartint per al personal de les biblioteques de Catalunya, em trobo amb una aportació d’un alumne que realment val la pena llegir. Es titula “carta oberta al meu vídeo club” i explora en uns termes que segurament compartim moltes de les persones que ens movem en els àmbits de la TIC, la particular “no relació” del negoci multimèdia amb els nous enfocaments i reptes que ens planteja la Web 2.0.

Em quedo especialment amb una frase “El seu negoci (el dels vídeo clubs), ara mateix es manté sobre la bretxa digital” També trobareu un repàs a les bones pràctiques web 2.0 per aficionats al cinema. Ho podeu llegir en Blogoff

 

Itinerari formatiu per als dinamitzadors

Des de dilluns s’està desenvolupant a Singapur una trobada de representants mundials de les organitzacions que impulsen la Global Telecentre.org Academy. Aquesta trobada, on la Fundació Esplai hi és present gràcies a la Marta Mans, te com a objecte consensuar un currículum formatiu comú per a la figura del dinamitzador de telecentre que pugui ser reconegut i utilitzat a tot el món.

No cal comentar les dificultats d’aquesta tasca, les diferencies culturals i lingüístiques se sumen a la gran varietat de models de telecentres que hi ha al món i a la multiplicitat dels interessos i missions que els impulsen.

D’aquest meeting, en sortirà una proposta, que se sumarà al treball, lent però constant, iniciat a la trobada de Delhi el 2006 i consolidat a la de Barcelona el 2008. Serà un document de mínims, però que servirà per orientar i organitzar l’efervescent naixement de multitud d’acadèmies nacionals de telecentres que s’està produït arreu.

Nosaltres, des de la nostra acadèmia, ja fa més de quatre anys que treballem a partir d’una proposta curricular, sempre discutida i mai acabada, però que ens ha permès avançar amb sentit de globalitat i realitzar de manera coherent una tasca docent amb més de 3000 educadors TIC de tot l’estat.

Ara, el treball s’estendrà a la certificació i al requeriment de cercar aliances amb el món acadèmic, que permetin consolidar i prestigiar a través d’una titulació reconeguda, el sector professional de la dinamització TIC i també a la necessitat de organitzar un repositori mundial d’objectes d’aprenentatge que optimitzin la feina que centenars de formadors estan començant a fer arreu del món.

És segur que la Marta tornarà de Singapur amb bones i estimulants noticies i també amb molta feina per fer.

 

Profetes

El show de Juanelo

IBM també fa prediccions, només cal esperar que no siguin com les que feia el seu president, Thomas J. Watson allà pel 1.943, quan deia que al món només hauria mercat per 5 ordinadors i que 4 serien IBM.

 

Tinkuy

Tinkuy és una paraula en llengua Quítxua que significa “Trobada”, reunió harmoniosa dels oposats. És també la paraula que identifica el Servei d’Assistència per a Responsables de Telecentres d’Amèrica Llatina i el Carib.

És un sistema d’assistència als administradors, dinamitzadors i responsables dels telecentres, ubicat dins de la comunitat en castellà de Telecentre.org, en el qual es fan preguntes i es comparteix informació.

Es basa en un grup de persones que dediquen un temps a compartir la seva experiència i coneixement amb els membres de la xarxa. Les preguntes versen sobre temes tècnics, de gestió, sostenibilitat, formació …

Per accedir a Tinkuy, és necessari estar inscrit en el grup “Responsables de Telecentres”, dins de la comunitat de Telecentre.org. Des d’aquí pots fer preguntes o proporcionar respostes.