¿Por qué hay que registrarse?

Hi ha una cosa que em retreu de comentar entrades de blocs, de participar en un diàleg, vaja. I aquesta cosa és que m’obliguin a registrar-me. Vagi per endavant que no em dedico a fer el “troll“, sempre que comento alguna cosa m’identifico i ho vinculo al meu bloc.

Poso un exemple, aquest matí volia comentar una entrada apareguda a Público, una entrada que considero injusta per part del ponent. Clico a “Comentar” i m’apareix la pantalla de registre, amb un vincle que proposa informar-se de les raons (“¿Por qué  hay que registrarse”), hi clico per veure si les raons són prou convincents.

Apareix una finestra emergent que només diu que si em registro podré comentar (¡?), quan el que realment volen dir és que “així et tenim controlat” i després m’informen que ben aviat podré tenir una fabulosa pàgina personalitzada (per què la vull?), quan el que realment volen dir és que usaran les meves dades de navegació per fer estudis de màrqueting. Cap resposta a la pregunta que ells mateixos es fan.

Com que em nego a convertir-me en objecte d’estudi, efectuaré una d’aquestes dues accions: tancaré la pàgina de l’articulista i oblidaré una columna injusta i tendenciosa, en la línia de l’apareguda al bloc de  l’Escolar (d’un tal Fraguas) el diumenge passat (que vaig poder comentar sense registrar-me) o bé em faré un compte de correu fals que també seguidament oblidaré tal com oblidaré la columna que volia comentar.

Diari Público: ¿Por qué hay que registrarse?

Nou ciutadà, de professió “mossèn”

Eneko

Llegeixo en el bloc del Jordi San José, regidor de Iniciativa i una bona persona, que  hem estrenat rector. Lloances i critiques suaus i mesurades. Res a dir.

Peró hi ha un argument que em treu de polleguera: per descomptat que a l’església hi ha en Pere Casaldàliga, en Vicent Ferrer i en Leonardo Boff, però també hi ha Rouco, Cañizares i Ratzinger i aquest són els que manen.

L’església no és una mera espectadora imparcial del que passa, no està per sobre del bé i del mal, és causant de molts patiments abans i ara (ex: darrera gira africana del Ratzinger) i la llàstima és que molta de la bona gent que la forma no serveixi per res més que per legitimar un discurs bonic, però buit, o més ben dit, cortina de fum de interessos polítics i econòmics, molt terrenals tots ells.

I tots els bons “mossèns” només prediquen paciència, humilitat i bones maneres. És ha dir se’n carreguen de pacificar el ramat. Així el Concordat és més digerible.

Cada cop que escolto arguments d’aquests tipus em ve al cap una cançó de la trinca, una mica antiga però encara força vigent. I per contrarestar em poso una del Serrat

Benvingut a Sant Feliu, ciutadà Jordi d’Arquer.

Defensa la teva llibertat

Cada vegada són més freqüents els rumors i notícies que apunten a una propera restricció de la llibertat a Internet, perpetrada pel Ministeri de Cultura (¿?) i de la mà de les proveïdores d’accés i de les gestores de drets d’autor.

Aquest atac a la llibertat, imitant la proposta francesa dels tres avisos, sembla que consistiria en multar als usuaris que comparteixin arxius a través dels programes P2P, després que aquests hagin rebut tres avisos i no hagin desistit. El Ministeri de Cultura que està forçant un acord entre Telefònica, Vodafone, Orange i Ono i les entitats de gestió de drets (SGAE, Promusicae …) està impulsant una política de beneficiar empreses privades a costa de tots els ciutadans. Per això, utilitzant com a mínim discutibles arguments i informes de més que dubtosa imparcialitat, ens acusen a tots de delinqüents, quan el cert és que les discogràfiques estan guanyant més diners que mai.

Cal recordar que a Espanya no és il·legal compartir arxius entre particulars i que la monitorització, per part de les operadores, de l’activitat que realitzen els usuaris, és una clara violació del dret a la intimitat. Davant d’aquest atac, ens queda el dret d’actuar com a consumidors i canviar el nostre proveïdor d’Internet per un altre que no limiti els drets ciutadans.

Diverses organitzacions ja ofereixen informació de com fer el canvi d’operador i han iniciat una campanya contra el ministeri.

Llegir: L’eterna tecnofòbia, o com a oposar-se al progrés per mantenir els privilegis.

Veritats, mentides i estadístiques

Avui estic emprenyat. A El Periodico es pensen que soc idiota i es permeten publicar una portada que és un insult a la intel.ligència estadística. Ara resulta que del recolzament “rotund” a la “rebel.lió de les bases”, hi ha una diferencia d’un 10%. Tot junt a la mateixa portada i amb traïdoria dominical. La diferencia és de si parlem del PP o de tapar les vergonyes socialistes.

També sembla que els resultats del congrés del PP, del 21 de juny, la noticia de que en Rajoy tregui el 84% és que ha tingut un 16% en contra (portada del dia 22 de juny). Per suposat, que un 35% que no recolzi la “roja” no és un vot de castig, és una cosa “natural” (són els d’ICV i els d’ERC, que sempre toquen la pera).

Ara resulta que obtenir un 98% de les votacions (congrés del PSOE) és símptoma de partit “madur” i no d’aplicació pràctica d’allò tan guerrista de “qui es mogui, no surt a la foto”. Tocar poder ajuda a decidir el vot. No com a les eleccions per a president d’ERC, on la noticia era la divisió i no la pluralitat de punts de vista (portada del dia 15 de juny).

La manipulació informativa és tan vergonyosa i tant psoe-espanyolista que resulta que la noticia és que “els catalans recolzem a la roja”, encara que resulta evident que també podria ser que hi ha més catalans que volen seleccions catalanes que no que recolzen a la “roja” (serà per allò de “antes roja que rota?)

També resulta que el 80% hem seguit el campionat, vaja, la pregunta és com s’ho han fet el 20% restant per mantenir-se aliens al bombardeig mediàtic abassegador. si-us-plau, si-us-plau, que m’ho expliquin!!!

I no podia faltar la creació d’ídols mediàtics (d’usar i tirar) per tapar la manca clamorosa de líders polítics i socials amb idees sobre com sortir de l’atzucac econòmic en el que estem posats (amb idees que vagin més enllà dels dictats neolliberals, of course). En Xavi i en Gassol, són exemples del bon indigena català, d’aquell que crida sense complexes “Viva España”. La pasta rebuda, en aquest cas, és pura anècdota, però cal reconèixer que ajuda força a fer allò tant normal i aconsellable, de separar l’esport de la política.

Així que El Periodico, manipula cada cop més descaradament. I no soc tan ingenu, no ho he descobert ara, però si que és cada cop més vergonyós des de que mana un dels germans Dalton i sospito que ho serà cada cop més des de que ha canviat d’amos.

Expoelearning

Ahir vaig passar el matí a Expoelearning, vaig gaudir força de les tres primeres ponències. Algunes frases caçades al vol.

“Manar en sabem tots, dirigir ja és un altra cosa”
“Sense implicació, no hi ha cap mena d’emoció”

Discurs inaugural de Miquel Bonet

“Per aprendre s’ha de ser ansiós, s’ha d’estar enfadat”
“La por és el gran inhibidor de l’aprenentatge”

Aprenentatge Just in time, Javier Martínez

“La informació és poder sols si la comparteixes”
“mesclar+crear+compartir= web 2.0”
“L’habilitat crucial és el saber cercar, no el saber organitzar”

Realment serveix la web 2.0 per a l’elearning? Genís Roca

I una idea per explorar: saber més de Zygmunt Bauman i dels seus Tiempos Liquidos

Spin Doctors té l’església

Fa unes setmanes, el Pedro, un company de feina m’enviava la noticia de la compra massiva de llicencies de Microsoft per part del govern basc. Sap que aquestes coses em toquen la moral.

No cal anar gaire lluny, a Catalunya passa el mateix. Iniciatives pioneres com la de Francesc Busquets i el Linkat o les distribucions nascudes amb vocació de ser catalanes, com Catix, seguin l’estela de Linex extremeny, vegeten en la indigència econòmica del segon tripartit.

La Generalitat, al maig del 2006 i de la mà de l’Oriol Ferran, just abans de que ERC fos defenestrada del primer tripartit, feia a la plaça de la catedral amb motiu del dia de Internet, una fabulosa presentació de la nova Xarxa Pilot de Programari Lliure, basada en Fedora. Un any i mig després, de la Xarxa Pilot, ja no en queda res, s’ha mort d’inanició mercès a la política del no fer res del conseller Puicercós. Per cert, algú sap quin ús tenen els Fedora instal·lats als ordinadors de la Xarxa Òmnia?

Recordo reunions al Ajuntament de Sant Feliu, el meu poble, governat per la sociovergència republicana, on un abrandat tècnic convergent ens tirava en cara la nostra tebiesa en la defensa del programari lliure des del telecentre de la Xarxa Connecta i encara avui es reparteixen ordinadors amb distros Linux instal·lades i es publiquen post amb líders veïnals recent convertits. Mentrestant les oficines municipals funcionen en Windows, els documents de la web municipal estant en Word, es paguen llicències i es donen alegres passes cap a la nova religió tecnològica, la web 2.0, menys compromesa i més divertida.

Com diu Ricardo Galli, Microsoft ha posat en marxa els spin doctors de la confusió, com en Carles Grau, el gran pope per Catalunya i resta de Països Catalans, el gran domesticador de les ànsies tecnològiques juvenils del govern català. Sembla que ja hem oblidat quan l’Artur Mas pidolava en el TechED de Microsoft del 2001 que, siusplau siuplau, traduïssin el Windows 2000 al català (pagant l’ex conseller primer, of course)

Hem passat del “visca el programari lliure” al no dir res de la realpolitik claudicant, sense idees i incapaç de desenganxar-se de les engrunes que en forma de responsabilitat social corporativa, Microsoft va repartint per les administracions i les ONGs catalanes, mentre les va collant sota el jou de les llicencies, de dubtosa legalitat, que ens costen centenars de milions als ciutadans i que ajuden a pagar les multes que Brussel·les imposa a Microsoft per abús de posició dominant.

La gran derrotada, la possibilitat de desenvolupar una gran industria del programari a Catalunya.

Kosovë

L’actitud del govern espanyol al no donar la benvinguda al nou país, és una mostra inconfessable de debilitat i de inseguretat democràtica. Els grans països europeus, amb la jacobina França i el Regne Unit amb Escòcia a la seva agenda, han actuat amb la maduresa democràtica i el respecte que es mereixen els pobles que s’autodeterminen.

Sobretot després de patir el que va patir el poble kosovar. O és que en Moratinos ja no recorda que en Solana, company de partit era qui comandava l’OTAN que va parar els peus als servis en el genocidi que estàvem perpetrant i que Espanya te soldats en la missió de l’ONU. Les seves declaracions d’avui han estat lamentables e indignes d’un país que aspirar a ser referent mundial. A més acabaran baixant del burro però hauran perdut l’oportunitat de ser honestos i coherents.

Fa uns anys vaig poder visitar Eslovènia, recent independents i a les portes de la Unió. En aquell moment em van causar enveja, vaig veure un petit país, orgullós de si mateix i dedicat a treballar per el benestar dels seus ciutadans, per fi alliberats dels deliris del imperi austro-hungar disfressat de soviètic i de la pressió imperialista italiana. Paradoxalment, ara ostenten la presidència de la Unió Europea que ha obert les portes al nou estat balcànic.

Continuen fent enveja.

• Republika e Kosovës

Respostes

Segons la súper computadora de la Guia de l’Autoestopista Galàctic, la resposta a tot es 42, segons el mitjans de comunicació la culpa de tots els mals és de Internet.

Potser caldrà tenir en compte la resposta de la computadora  i fer bones preguntes per obtenir bones respostes.

En aquest video del David Bravo sabrem quines preguntes provoquen quines respostes.

De la biga i de la palla…

Llegeixo al diari que l’arquebisbe de Barcelona, en Sistach, s’ha pres com una ofensa l’episodi de “Polònia” de dijous passat. I parla en nom del “sentiment de la majoria” (ja han fet eleccions els catòlics?).

Suposo que no deu disposar d’informació celestial fresca, perquè sembla que Polònia va batre tots els records d’audiència i encara que no va ser un dels millors “polònies” que he vist, vàrem ser multitud els catalans riallerament “ofesos”.

I és ben patètica aquesta actitud de defensa enrocada dels, segons ell, “valors tradicionals”. En la mateixa edició del diari podem trobar dues perles més a càrrec dels colegues del senyor Sistach:

• Per una banda, l’impresentable bisbe de Tenerife i la seva afirmació de que “a vegades els nens de 13 anys el provoquen…“. No són delicte aquestes afirmacions, clarament pederastes?, o són valors també “tradicionals” de l’església”?
• I com no el hooligan religiós de en Rouco, cridant un cop més a manifestar-se en defensa dels “valors tradicionals que sustenten la família” i com no, en contra dels gais.

Així que un pot treure la conclusió de que també forma part de la “tradició” eclesiàstica, el tenir bula papal per ofendre als demés (ai las, la Cope!!!), però tenir la pell ben fina quan la cosa va cap a ells.

Jo per si de cas, prefereixo que m’ofenguin els pastorets, àdhuc.